Bo, dolent... Tot.
Somni, realitat... Tot.
Família, amor... Tot.
Tot, ho és tot.
Ho és tot en una paraula.
Tot ens envolta, tot ens acaricia,
tot ens mira, tot es respira.
Quan mirem per la finestra
ho veiem tot;
quan passegem, ho trepitgem tot.
Som el tot, som part d'això
que ho engloba.
I res? Res també ho és tot,
però res, si no és res,
no ho és, però en forma part...
De veritat ho som tot?
Mai no ho pensem, i de vegades
creiem que no som res...
Però per a algú sempre
ho seràs tot.
I què més en dóna,
que siguem tot,
si per a algú que t'importa
jo ho ets?
(Helena Lobato.
Estudiant de 4t d'ESO. 15 anys)
Estudiant de 4t d'ESO. 15 anys)
Segueix així, Helena!
ResponEliminaEl teu poema ens ha agradat molt. És molt profund i molt inspirador; et fa reflexionar.
Esperem veure més escrits teus, per a passar una bona estona amb la lectura.
Visca la literatura! Visc a la literatura!
Alumnes de 4t A i B