Bo, dolent... Tot.

Somni, realitat... Tot.

Família, amor... Tot.

Tot, ho és tot.

Ho és tot en una paraula.

Tot ens envolta, tot ens acaricia,

tot ens mira, tot es respira.

Quan mirem per la finestra

ho veiem tot;

quan passegem, ho trepitgem tot.

Som el tot, som part d'això

que ho engloba.

I res? Res també ho és tot,

però res, si no és res,

no ho és, però en forma part...

De veritat ho som tot?

Mai no ho pensem, i de vegades

creiem que no som res...

Però per a algú sempre

ho seràs tot.

I què més en dóna,

que siguem tot,

si per a algú que t'importa

jo ho ets?

(Helena Lobato. 
Estudiant de 4t d'ESO. 15 anys)